La noticia diu que la selecció espanyola sub-21 de futbol sala vindrà a jugar a Solsona un partit el dia 25 d’octubre. De seguida ha començat un debat entre partidaris i contraris d’aquest event, i des del Casal Popular la Fura tenim una opinió molt clara. El futbol i l’esport en general, malgrat s’hagi negat mil cops, té unes implicacions polítiques intrínseques que són impossibles d’eliminar. Els equips serveixen per expressar passions, sentiments, idees, i la política hi té un paper molt present. No hi ha cap equip de futbol dels habituals en les categories altes d’Europa i del món, i també de les baixes, que no tingui una contextualització política fruit del lloc on s’ha originat, del paper històric que ha pres, etc. Aquestes implicacions poden ser en termes de reivindicacions nacionals, amb exemples clars en són el Barça a Catalunya, vinculat al catalanisme i havent pagat prou car això, un president afusellat, camp tancat per xiulades a l’himne, etc., el Llevant al País Valencià, l’Athletic de Bilbao, la Reial Societat o Osasuna al País Basc, i amb els seus antagonistes com pot ser el Reial Madrid, sempre vinculat als sectors del règim polític que ha governat en cada moment i al nacionalisme espanyol. Altres implicacions poden ser en termes socials, amb equips nascuts en barris humils com poden ser el Rayo Vallecano, i altres sorgits en els barris benestants. Aquestes implicacions nacionals i socials sovint van agafades de la ma i normalment tot equip té un simbolisme per cada cosa. El mateix passa amb les seleccions estatals, que són utilitzades pels estats que tenen nacions ocupades dins seu, com l’espanyol o el francès, com una eina molt efectiva d’assimilació i d’unificació. Totes les nacions sense estat han promogut seleccions pròpies reivindicant-ne l’oficialitat, algunes amb més èxit que altres, que han servit d’eina de difusió de la seva causa al món. Arreu també hi ha hagut molts casos, tot i que desgraciadament al nostre país menys, de jugadors que s’han posicionat i s’han negat a anar amb les seleccions estatals i han estat víctimes de tota mena de pressions i d’amenaces, perquè els organismes estatals saben perfectament les implicacions que té jugar amb la selecció estatal i les que té negar-s’hi. Per tant, és impossible deixar de barrejar política en el món de l’esport, ja que una expressió tan apassionada com és l’esport és impossible que quedi descontextualitzada de la situació política i social que l’envolta, i els que més fan que fan gala que no s’ha de barrejar són els primers en fer-ho. Per això des del Casal Popular la Fura de Solsona ens oposem totalment a la presència de la selecció espanyola a Solsona, perquè els organismes esportius espanyols han fet mans i mànigues, amb tota mena de trampes com ara la compra de vots, per aturar els reconeixements internacionals de seleccions esportives catalanes, amb el cas més flagrant de la selecció d’hoquei, i tot suport i ressò que té la selecció espanyola en el territori català és utilitzat immediatament com a legitimació contra l’oficialitat de les seleccions catalanes. A més la selecció espanyola és una eina de primer ordre precisament per fer política, amb l’objectiu de diluir la identitat catalana, que juntament amb totes les altres de que disposa, des dels tribunals que es volen carregar l’ensenyament en català fins a l’exèrcit que per dret constitucional pot intervenir per defensar la unitat de l’estat, les utilitza dia rere dia per fer el seu propòsit, una Espanya unida i única i fer-nos desaparèixer.