PER A FER QUÈ?
La triple crisi (social, nacional i democràtica) que viuen els Països Catalans
és alhora una constatació de la necessitat de canvi i un motor per a dur-lo a
la pràtica. Lluny d’arguments oficials, és el poder popular d’aquest país qui
va iniciar les consultes d’autodeterminació, qui ha aturat desnonaments, qui
s’ha mobilitzat per drets socials, pels serveis públics…
Un país que sovint l’hem construït des de baix. Tothom que coneix la història
de la lluita independentista a casa nostra, sap que és una lluita que ha hagut
de pressionar sovint el discurs polític oficial. Un país que ha desobeït
nombrosos intents de l’Estat Espanyol i Francès d’atacar la llengua catalana,
així com molts altres símbols de la nostra identitat nacional. Actualment ho
veiem a les Balears, i al llarg de la nostra història hi hem hagut de lluitar
arreu dels Països Catalans.
aquest país no només hem sortit al carrer per a la defensa dels nostres drets
nacionals. Carrers que s’omplen de gent que lluita per garantir l’ensenyament
públic, en català i de qualitat, que lluita pels serveis públics, pels nostres
drets, a la Sanitat, l’Educació, la Cultura o l’Habitatge, que impedeix que, al
servei de caixes i bancs rescatats, es desnoni a gent de casa seva, que
s’organitza per impedir procesos de destrucció del territori, com el fracking.
És el poble qui lluita pels drets laborals, pels drets socials, pels drets de
les dones, qui lluita contra la xenofòbia, contra l’homofòbia i la transfòbia.
Qui ha mostrat la seva solidaritat internacionalista i s’ha reivindicat com a
protagonista polític.
És per aquest poder popular que la nostra identitat nacional encara segueix
viva. Un poder que afirma que no vol formar part de la deriva econòmica de la
UE. Volem sobirania econòmica. Democratitzar les decisions. Seguir lluitant
perquè les elits econòmiques no puguin precarietzar encara més el futur social
i laboral de les classes populars, ni vulnerar drets com l’habitatge o malmetre
el nostre territori. Hem de plantar cara a una casta política lligada a crèdits
d’entitats bancàries.
L’estat actual de les coses queda lluny del desig popular. Consells comarcals,
i centres sanitaris molt necessitats de ser sanejats en són un bon exemple.
Hem d’actuar. No tenim cap altra solució. Sinó, el nostre petit país
independent serà ple de gent desnonada, terres estèrils, serveis privatitzats i
personatges polítics com Manuel Bustos (PSC), Garcia Albiol (PP) Ramon Bagó o
Felip Puig (CiU). No podem permetre un país d’impunitat policial mentre bales
de goma deixen sense ull a qualsevol persona. No volem un estat propi per a
copiar un model d’estat com el d’Espanya, subeditat a la UE, amb una casta
política podrida de corrupció i opacitats. Volem la independència, sí. La
independència per canviar-ho tot!
Per això des del Casal Popular la Fura convoquem una concentració divendres 18 d’octubre
a les 20:30 a la Plaça de l’Ajuntament. Construïm el poder popular!
Independència per canviar-ho tot.
